{"id":4281,"date":"2026-07-15T13:41:30","date_gmt":"2026-07-15T11:41:30","guid":{"rendered":"https:\/\/talentagestion.es\/informe-mensual-de-mercados-enero-2026\/"},"modified":"2026-07-15T13:53:24","modified_gmt":"2026-07-15T11:53:24","slug":"informe-mensual-de-mercados-enero-2026","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/talentagestion.es\/ca\/informe-mensual-de-mercados-enero-2026\/","title":{"rendered":"Informe mensual de mercats \u2013 Gener de 2026"},"content":{"rendered":"\n

L’increment del risc geopol\u00edtic<\/strong> va ser un dels principals drivers<\/strong> que van explicar els moviments dels mercats en el primer mes de 2026<\/strong>. A m\u00e9s de la intervenci\u00f3 nord-americana a Vene\u00e7uela<\/strong>, la reactivaci\u00f3 de l’inter\u00e8s de Trump<\/strong> per fer-se amb el control de Groenl\u00e0ndia<\/strong> i les tensions pol\u00edtiques a l’Iran<\/strong> van generar episodis de volatilitat<\/strong> al llarg del gener.<\/p>\n\n\n\n

Les borses<\/strong> van tancar en positiu malgrat la incertesa geopol\u00edtica. L’S&P 500<\/strong> nord-americ\u00e0 es va anotar un +1,37%<\/strong>, mentre que l’EuroStoxx 50<\/strong> europeu va pujar un +2,70%<\/strong>. Continua la in\u00e8rcia alcista observada en mesos anteriors, amb els sectors c\u00edclics<\/strong> obtenint millors resultats que la tecnologia de gran capitalitzaci\u00f3. Les 7 Magn\u00edfiques<\/strong> van tenir comportaments dispars, destacant les caigudes de Microsoft (-11,03%)<\/strong> i les pujades de Meta (+8,55%)<\/strong> i Alphabet (+7,94%)<\/strong>. Malgrat aix\u00f2, els ascensos de gener van portar l’S&P 500<\/strong> a assolir nous m\u00e0xims hist\u00f2rics<\/strong>, superant els 7.000 punts<\/strong> per primera vegada.<\/p>\n\n\n\n

La Reserva Federal dels Estats Units (Fed)<\/strong> va celebrar la seva primera reuni\u00f3 de 2026<\/strong>, en qu\u00e8 va complir les expectatives i va mantenir els tipus d’inter\u00e8s<\/strong> sense canvis en el 3,75%<\/strong>. Dels 12 membres<\/strong> amb dret a vot, nom\u00e9s 2<\/strong> es van mostrar favorables a una baixada de tipus al gener, mentre que els 10 restants<\/strong> van votar per mantenir-los. El discurs posterior de Jerome Powell<\/strong> va ser ben rebut pel mercat, ja que continua posant el focus en l’evoluci\u00f3 del mercat laboral<\/strong>, mentre que considera els possibles repunts de la inflaci\u00f3<\/strong> com un fenomen transitori<\/strong> derivat dels aranzels de Trump<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Seguint amb la Fed<\/strong>, Donald Trump<\/strong> va donar a con\u00e8ixer el nom de qui rellevar\u00e0 Powell<\/strong> com a president de la instituci\u00f3. El candidat \u00e9s Kevin Warsh<\/strong>, que ja va ser governador de la Fed<\/strong> entre 2006 i 2011<\/strong> i tamb\u00e9 va ocupar c\u00e0rrecs a Morgan Stanley<\/strong>. Tot i la seva proximitat al Partit Republic\u00e0<\/strong>, durant la seva etapa a la Fed es va mostrar restrictiu en pol\u00edtica monet\u00e0ria<\/strong>, fet que porta el mercat a pensar que la influ\u00e8ncia de Trump<\/strong> ser\u00e0 limitada.<\/p>\n\n\n\n

Les corbes de tipus<\/strong> van finalitzar el mes en nivells similars als d’inici d’any. Tot i aix\u00f2, la durada nord-americana<\/strong> va tornar a mostrar-se vol\u00e0til. El bo dels EUA a 10 anys<\/strong> va superar el 4,20%<\/strong> per primera vegada des de l’agost anterior, arribant a una TIR m\u00e0xima del 4,31%<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El repunt de les rendibilitats de la corba japonesa<\/strong> i el seu efecte de contagi sobre la resta de regions van ser el principal catalitzador negatiu per a la renda fixa<\/strong> al gener. La primera ministra japonesa va convocar eleccions anticipades<\/strong> aprofitant el seu elevat nivell de popularitat. \u00c9s partid\u00e0ria de pol\u00edtiques expansives<\/strong> i d’un major gasto p\u00fablic<\/strong>, fet que implicaria m\u00e9s pressi\u00f3 fiscal en un pa\u00eds amb un deute p\u00fablic del 235% del PIB<\/strong> i una inflaci\u00f3 creixent<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

A nivell macroecon\u00f2mic<\/strong>, la inflaci\u00f3 dels Estats Units<\/strong> es mant\u00e9 continguda i repeteix el +2,7% interanual<\/strong> del mes anterior. Per la seva banda, la inflaci\u00f3 subjacent<\/strong> es va situar en el +2,6% interanual<\/strong>, el nivell m\u00e9s baix des de l’abril de 2021<\/strong>. A Europa<\/strong>, la inflaci\u00f3 es va situar en el +1,70%<\/strong>, ja per sota de l’objectiu del BCE<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Les mat\u00e8ries primeres<\/strong> es van veure afectades per una elevada volatilitat<\/strong>. El petroli WTI<\/strong> va arribar als 66,48 d\u00f2lars per barril<\/strong> arran de la crisi pol\u00edtica i la possible intervenci\u00f3 dels Estats Units<\/strong> i Israel<\/strong>, acumulant una revaloritzaci\u00f3 del +15,78%<\/strong> el 2026<\/strong>. L’ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0 ha desplegat unitats navals a la zona i ha llan\u00e7at advertiments directes al r\u00e8gim irani\u00e0. El mercat del cru continua preocupat tant per la producci\u00f3 de l’Iran<\/strong> com pels possibles conflictes a l’estret d’Ormuz<\/strong>, per on transita aproximadament el 20% de la producci\u00f3 mundial<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Els metalls preciosos<\/strong>, que havien acumulat importants guanys durant el primer mes de 2026<\/strong>, van arribar a esborrar totes aquestes pujades en l’\u00faltima sessi\u00f3 de gener. El nomenament de Kevin Warsh<\/strong> com a candidat a presidir la Fed<\/strong> va reduir l’atractiu del or<\/strong> com a actiu refugi. A aix\u00f2 s’hi va afegir la forta verticalitat de les pujades, provocant una espiral de vendes que va comportar una caiguda del -9,0%<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Al mercat de divises<\/strong>, destaca novament la debilitat del d\u00f2lar<\/strong> respecte a la resta de monedes, fet que va portar el tipus de canvi EUR\/USD<\/strong> a superar 1,20<\/strong> per primera vegada des del setembre de 2021<\/strong>. El conflicte a Groenl\u00e0ndia<\/strong> i els rumors sobre vendes d’actius nord-americans per part de pa\u00efsos afectats pels aranzels de Trump<\/strong> van ser els principals factors explicatius. A m\u00e9s, les declaracions del mateix Trump<\/strong>, mostrant indifer\u00e8ncia davant la debilitat del d\u00f2lar, tamb\u00e9 hi van contribuir. Scott Bessent<\/strong>, secretari del Tresor dels Estats Units, va matisar aquestes declaracions afirmant que una divisa forta<\/strong> continuar\u00e0 sent una prioritat. Finalment, el tipus de canvi va tornar al rang lateral iniciat a mitjan 2025<\/strong> i va tancar el gener en 1,1851 EUR\/USD<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n