{"id":4443,"date":"2026-08-05T16:47:56","date_gmt":"2026-08-05T14:47:56","guid":{"rendered":"https:\/\/talentagestion.es\/informe-mensual-de-mercados-junio-2026-2\/"},"modified":"2026-08-05T16:57:05","modified_gmt":"2026-08-05T14:57:05","slug":"informe-mensual-de-mercados-junio-2026-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/talentagestion.es\/ca\/informe-mensual-de-mercados-junio-2026-2\/","title":{"rendered":"Informe Mensual de Mercats \u2013 Juli 2026"},"content":{"rendered":"\n

El juliol va desfer en tot just uns dies el que s’havia constru\u00eft al juny. El dimecres 8 de juliol<\/strong>, Trump va anunciar la fi de l’acord provisional amb l’Iran, despr\u00e9s d’una onada d’atacs iranians contra vaixells a l’estret d’Ormuz i la conseg\u00fcent resposta militar dels Estats Units. La tensi\u00f3 es va mantenir durant tot el mes, amb nou nits consecutives de bombardejos nord-americans sobre territori irani\u00e0<\/strong> i l’entrada en escena dels hut\u00eds al mar Roig. Ormuz, per on passa m\u00e9s del 20% del petroli mundial, va quedar pr\u00e0cticament bloquejat<\/strong>, amb un tr\u00e0nsit de vaixells redu\u00eft al 10% de l’habitual<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

L’efecte sobre el preu del petroli<\/strong> va ser immediat. El Brent, que a comen\u00e7aments de juliol havia arribat a caure prop dels 70 d\u00f2lars per barril<\/strong>, va encadenar tres setmanes de fortes pujades fins a superar els 100 d\u00f2lars<\/strong>. La mediaci\u00f3 d’Oman i una pausa en els atacs van permetre una correcci\u00f3 els darrers dies, per\u00f2 el barril va tancar el juliol als 90,12 d\u00f2lars<\/strong>, aproximadament un +24%<\/strong> per sobre del tancament del juny i la major pujada mensual des del mar\u00e7<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Els dos grans bancs centrals van optar per esperar, tot i mantenir un discurs clarament m\u00e9s dur. El BCE va mantenir els tipus al 2,25%<\/strong>: Lagarde va advertir que l’encariment de l’energia pot acabar contagiant la resta de preus i salaris, i va deixar oberta la porta a noves pujades. La Fed tamb\u00e9 va mantenir els tipus entre el 3,50% i el 3,75%<\/strong>, per\u00f2 aquesta vegada sense unanimitat: tres dels seus membres van votar a favor d’apujar-los un quart de punt (+0,25%)<\/strong>. A tancament de mes, el mercat assigna una probabilitat propera al 65%<\/strong> a una pujada de la Fed al setembre i prop del 90%<\/strong> a una pujada del BCE.<\/p>\n\n\n\n

El mercat laboral nord-americ\u00e0 va fer un gir rellevant. Al juny es van crear \u00fanicament 57.000 llocs de treball<\/strong>, davant dels 110.000 esperats<\/strong>, amb revisions a la baixa al maig (de 172.000 a 129.000<\/strong>) i a l’abril (de 179.000 a 148.000<\/strong>). La taxa d’atur va baixar fins al 4,2%<\/strong> des del 4,3%<\/strong>, tot i que pel descens del nombre de persones que busquen feina i no pas per una major contractaci\u00f3. Malgrat aquest refredament, el deute nord-americ\u00e0 va continuar patint: el bo a 10 anys<\/strong> va arribar al 4,74%<\/strong>, el nivell m\u00e9s alt des del gener del 2025, i el de 30 anys<\/strong> es va situar a l’entorn del 5,20%<\/strong>, fet que no es produ\u00efa des de l’abril del 2004<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

En el vessant positiu, la inflaci\u00f3 nord-americana va sorprendre a la baixa<\/strong>: la dada general del juny va caure fins al +3,5% interanual<\/strong> des del +4,2%<\/strong> anterior i la subjacent, que exclou energia i aliments, es va moderar fins al +2,6%<\/strong> des del +2,9%<\/strong>. Els indicadors d’activitat empresarial (PMI<\/strong>) del juliol tamb\u00e9 van quedar per sobre del previst, fet que apunta que, de moment, el conflicte afecta l’economia nord-americana principalment per la via dels preus i no tant per la del creixement.<\/p>\n\n\n\n

L’euro es va recuperar davant del d\u00f2lar fins a la zona d’1,15 EUR\/USD<\/strong>, des dels 1,1413<\/strong> del tancament del juny. Una economia nord-americana governada per una Fed ambigua<\/strong>, davant d’un BCE m\u00e9s disposat a apujar tipus<\/strong>, explica el millor comportament de la divisa europea.<\/p>\n\n\n\n

A la borsa, els comportaments van tornar a ser dispars, tot i que amb els papers canviats respecte del juny. Les borses europees van resistir notablement b\u00e9 malgrat l’encariment del cru: l’Eurostoxx-50<\/strong> va avan\u00e7ar aproximadament un +0,47%<\/strong> i l’Ibex-35<\/strong> es va anotar un +1,60%<\/strong>, quedant-se a les portes dels 20.000 punts<\/strong>. Als Estats Units, el pes de la tecnologia va tornar a llastar els \u00edndexs: l’S&P 500<\/strong> va tancar pr\u00e0cticament pla als 7.489,72 punts (-0,1% mensual)<\/strong> i el Nasdaq<\/strong> va retrocedir un -6,6%<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El protagonista del mes va ser el sector dels semiconductors<\/strong>, que va arribar a acumular una caiguda superior al 20%<\/strong> des dels seus m\u00e0xims de finals de juny, arrossegat per l’enfonsament dels fabricants de mem\u00f2ries i pels dubtes sobre la rendibilitat de les enormes inversions destinades a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, alimentats per l’aparici\u00f3 de models xinesos molt m\u00e9s econ\u00f2mics com KIMI<\/strong>. La temporada de resultats va confirmar aquest canvi d’\u00e0nim: el mercat ja no premia anunciar inversi\u00f3 en IA, sin\u00f3 demostrar que genera ingressos<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Entre els fets destacats, SK Hynix<\/strong> va debutar al Nasdaq captant 26.500 milions de d\u00f2lars<\/strong>, la major col\u00b7locaci\u00f3 d’aquest tipus fins ara, i SpaceX<\/strong> va corregir prop d’un -36%<\/strong> despr\u00e9s de la seva estrena bors\u00e0ria del juny. En l’\u00e0mbit comercial, el 23 de juliol<\/strong>, els Estats Units van imposar nous aranzels d’entre el 10% i el 12,5% a 60 socis comercials<\/strong>, entre ells la Uni\u00f3 Europea i Espanya.<\/p>\n\n\n\n

\u00abLa ruptura de l’acord EUA-Iran, el bloqueig d’Ormuz amb un petroli un 24% m\u00e9s car i la forta correcci\u00f3 dels semiconductors van ser els protagonistes del juliol.\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n