Informe Mensual de Mercats – Març 2026
L’atenció dels mercats es va veure totalment monopolitzada per l’evolució del conflicte a l’Iran. Els Estats Units i Israel van iniciar un atac militar conjunt sobre territori iranià, fet que va provocar represàlies per part del règim de Teheran, principalment dirigides cap als països veïns.
El preu del petroli va pujar amb força de manera continuada. La referència Brent va finalitzar el mes cotitzant als 118,35$ per barril, fet que implica un augment del +63,29% durant el mes i suposa gairebé duplicar els 60,85$ amb què començava l’exercici. Cal remuntar-se a mitjan 2022 per trobar nivells similars en la cotització del petroli.
Tot i que l’Iran representa únicament el 5% de la producció mundial de cru, la seva situació geogràfica és clau per entendre el repunt del preu de la commodity. L’Iran està situat a la riba nord de l’estret d’Ormuz, pel qual diàriament passa el 20% de tot el petroli consumit a nivell mundial. Amb una amplada inferior als 33 km en el seu punt més estret, l’Iran té la possibilitat de dificultar o fins i tot tancar el trànsit marítim de petroliers. L’estret es troba tancat de facto, ja que les asseguradores no cobreixen esdeveniments bèl·lics com l’actual i l’Iran ha atacat alguns vaixells a la zona.
El mercat tem que una durada prolongada del conflicte derivi en un augment de la inflació amb la conseqüent pujada dels tipus d’interès. S’estima que per cada 10$ que pugi el barril de cru, la inflació general es pot veure afectada en un +0,20%. No obstant això, és necessari que les pujades del preu del petroli es mantinguin durant 2 o 3 mesos perquè els efectes sobre la inflació siguin duradors.
Tant les borses com els bons van experimentar descensos, sent proporcionalment majors en el cas del deute. Les corbes es van desplaçar de manera brusca cap amunt, especialment els trams curts. La referència alemanya a 2 anys va tancar març amb una rendibilitat del 2,61%, molt per sobre de l’1,99% amb què havia finalitzat el mes anterior. A començament d’exercici, el mercat descomptava un BCE completament estable; arran del succeït, han passat a descomptar fins a 3 pujades de tipus el 2026. Si es confirma, el nivell de referència per al conjunt de la zona euro passaria del 2,0% actual al 2,75% al tancament de l’exercici.
Als Estats Units, el consens del mercat esperava 2 retallades de tipus per al 2026. El conflicte a l’Iran ha eliminat aquestes expectatives de retallades i no s’esperen moviments per part de la Fed aquest any. La corba nord-americana va experimentar repunts de TIR més paral·lels que la seva homòloga europea. La referència USA a 10 anys finalitza el primer trimestre amb una rendibilitat del 4,32%, nivell superior al 4,17% amb què va començar l’any i molt per sobre del 3,94% on va acabar febrer.
Les principals borses mundials van experimentar caigudes significatives. Durant la primera meitat del mes, va destacar la fortalesa de Wall Street, que amb prou feines es va veure afectada; tanmateix, durant la segona meitat de març, davant el temor d’una durada prolongada del conflicte, les caigudes es van accelerar. Amb això, l’S&P-500 va retrocedir un -5,09% mensual, situant la rendibilitat acumulada per al 2026 en el -4,63%. Per la seva banda, l’Eurostoxx-50 va caure un -9,26% al març, portant així la rendibilitat acumulada del primer trimestre fins al -3,83%.
El canvi d’opinió sobre la política monetària de la Fed juntament amb l’augment del preu del cru va repercutir en pujades per a la divisa nord-americana. La relació de canvi entre l’EUR i l’USD va arribar a cotitzar per sota dels 1,15 EUR/USD. El dòlar va repuntar un +2,24% al març i finalitza el trimestre amb una rendibilitat acumulada del +1,67% respecte a l’EUR.
Tot i que la incertesa sobre la durada del conflicte és el principal generador de volatilitat, les eleccions nord-americanes que se celebraran al novembre d’aquest any haurien de propiciar una resolució ràpida. Els nivells de valoració de Trump són baixos; el cost de la gasolina als Estats Units ha augmentat verticalment i el ciutadà nord-americà no aprova l’enviament de militars a la regió. Actualment es descompta que Trump perdria el control del Congrés i del Senat, fet que sembla obligar-lo a prendre mesures urgents. Addicionalment, el descart de retallades de tipus per part de la Fed i les borses en terreny negatiu tampoc auguren un bon resultat electoral per als republicans.
En relació amb l’anterior, Trump va intentar revertir la situació el 23 de març anunciant que s’havien iniciat negociacions amb l’Iran i que avançaven de manera positiva. Es va establir un alto el foc temporal que posteriorment es va prorrogar fins al 6 d’abril, data que coincideix amb l’arribada de noves tropes nord-americanes a la zona. En l’última jornada de març, Trump va reconèixer que els objectius militars estaven pràcticament assolits i que no descartava retirar les tropes durant les setmanes següents, independentment de si s’assoleix o no l’acord amb l’Iran.
Altres aspectes importants succeïts al març van ser les reunions de la Fed i el BCE, en les quals ambdues institucions van mantenir els tipus sense canvis. No obstant això, l’organisme europeu va augmentar les expectatives d’inflació per al 2026 i reconeix que no descarta pujar tipus en cas que es mantingui la situació actual respecte al petroli.
La macroeconomia nord-americana va sorprendre negativament per partida doble. La dada de creixement del PIB es va tornar a revisar a la baixa i passa al +0,7% des de l’+1,4%, reflectint una major repercussió del tancament del govern succeït durant l’últim trimestre de l’exercici anterior. En segon lloc, la dada oficial d’ocupació va mostrar una destrucció de -92.000 llocs de treball respecte als +55.000 que s’estimaven. Tot i que ambdues dades van tenir impacte en el mercat, el seu efecte va ser reduït.