Informe Mensual de Mercats – Abril 2026

L’evolució del conflicte a l’Iran va tornar a acaparar l’atenció del mercat a l’abril, tot i que durant la segona meitat del mes la campanya de resultats va guanyar protagonisme. Borses i bons van fer lectures diferents de la repercussió del conflicte i es comencen a apreciar diferències clares entre els Estats Units i Europa a nivell macroeconòmic.

El 8 d’abril Trump va anunciar un alto el foc que permetria iniciar la ronda de negociacions amb l’Iran. Aquestes negociacions van tenir lloc a Islamabad durant l’11 i 12 d’abril sense arribar a un acord concret, ja que l’Iran no va acceptar renunciar al seu programa nuclear. Després d’això, Trump va comunicar que bloquejaria el pas de qualsevol vaixell amb bandera iraniana amb destinació o origen Iran que intentés creuar Ormuz.

Israel i el Líban també van anunciar una treva temporal, fet que va permetre que l’estret d’Ormuz s’obrís durant 24 hores. Durant la jornada del dissabte 18 d’abril diversos vaixells van aconseguir creuar l’estret. No obstant això, els Estats Units van interceptar un vaixell iranià el diumenge 19, fet que es va traduir en atacs per part de l’Iran a diverses naus que creuaven Ormuz en aquell moment. Des d’aleshores i fins al tancament d’abril, el trànsit de vaixells per Ormuz ha quedat paralitzat.

Tot i que Trump va estendre la treva de manera indefinida, el segon intent de reunió no va arribar a celebrar-se. Posteriorment, l’Iran va elaborar una proposta amb les bases per iniciar la següent ronda de negociacions, però va ser rebutjada pels Estats Units.

L’objectiu dels Estats Units ha passat de la pressió militar a la pressió econòmica. El bloqueig de vaixells iranians busca limitar els ingressos del país. Addicionalment, l’Iran ja ha superat la meitat de la seva capacitat d’emmagatzematge de petroli. Arribar al límit d’emmagatzematge implicaria haver de tancar els pous d’extracció; aquests pous són antics i disposen d’una tecnologia obsoleta, fet que podria provocar pèrdues permanents de les seves reserves en cas de tancament temporal.

El petroli Brent va tancar l’abril als 114,01$/barril, sent una cota molt similar a la del passat març. L’optimisme inicial va portar la commodity a perdre els 90$ a mitjans de març. Posteriorment, en prolongar-se la situació i no concretar-se les noves rondes de negociació, es van produir repunts continuats en el preu fins a recuperar pràcticament la totalitat de la correcció prèvia.

La renda variable va experimentar pujades importants a l’abril, especialment l’estatunidenca. Els índexs nord-americans van assolir referències tècniques rellevants al març, van pujar durant la primera quinzena d’abril pel renovat optimisme després de l’alto el foc a l’Iran i van assolir nous màxims històrics davant la positiva campanya de resultats del primer trimestre.

Per la seva banda, l’S&P-500 també va obtenir rendibilitats mensuals de doble dígit amb una pujada del +10,42%. Les dades europees van ser destacables, però més discretes, i es van concentrar exclusivament durant la primera quinzena del mes, amb l’Eurostoxx-50 revaloritzant-se un +5,60% a l’abril. Amb això, l’índex nord-americà supera l’europeu en rendibilitat acumulada del 2026, amb una diferència de 375 punts bàsics (+5,31% per a l’S&P-500 davant del +1,56% de l’Eurostoxx-50).

Als Estats Units, la campanya de resultats del primer trimestre de 2026 va mostrar xifres molt superiors a les estimacions dels analistes. Això, juntament amb un renovat interès per la intel·ligència artificial, va permetre als índexs de Wall Street ignorar el conflicte a l’Iran i assolir nous màxims històrics, amb l’S&P-500 superant els 7.200 punts.

La major dependència energètica d’Europa va impedir que els índexs del Vell Continent igualessin el comportament dels nord-americans.

Pel que fa a la renda fixa, el seu comportament va ser diferent de l’observat a les borses. En un primer moment, les corbes es van desplaçar a la baixa, tot i que progressivament van tornar al punt on havien començat el mes. El mercat continua descomptant un gir en les polítiques monetàries, especialment a Europa. Al tancament d’abril es descompten 2 pujades de tipus per part del BCE, mentre que la Fed mantindria els tipus sense canvis durant tot el 2026.

L’alto el foc amb l’Iran va reduir la pressió alcista sobre el dòlar nord-americà. La relació de canvi amb l’euro va repuntar fins al nivell dels 1,18 EUR/USD a mitjans d’abril per després corregir lleugerament cap a l’entorn dels 1,17 EUR/USD.

Finalment, el panorama macroeconòmic comença a reflectir dos aspectes rellevants:

• La inflació comença a ressentir-se després del repunt en el preu del petroli.
• El conflicte a l’Iran està generant augments de preus als Estats Units, mentre que a Europa afecta el creixement i projecta un escenari estanflacionari.

L’indicador de preus als Estats Units va repuntar fins al +3,3% al març davant del +2,4% anterior, mentre que a Europa la dada es va situar en el +2,6% davant del +1,90% anterior. Les estimacions de l’IPC europeu per a l’abril situen la dada al voltant del +3,0%.

Pel que fa al creixement, la dada corresponent al primer trimestre de 2026 mostra un augment del PIB dels Estats Units del +2,0%, fet que contrasta amb el +0,1% del conjunt de la zona euro durant el mateix període.