Informe mensual de mercats – Gener de 2026

L'increment del risc geopolític va ser un dels principals drivers que van explicar els moviments dels mercats en el primer mes de 2026. A més de la intervenció nord-americana a Veneçuela, la reactivació de l'interès de Trump per fer-se amb el control de Groenlàndia i les tensions polítiques a l'Iran van generar episodis de volatilitat al llarg del gener.

Les borses van tancar en positiu malgrat la incertesa geopolítica. L'S&P 500 nord-americà es va anotar un +1,37%, mentre que l'EuroStoxx 50 europeu va pujar un +2,70%. Continua la inèrcia alcista observada en mesos anteriors, amb els sectors cíclics obtenint millors resultats que la tecnologia de gran capitalització. Les 7 Magnífiques van tenir comportaments dispars, destacant les caigudes de Microsoft (-11,03%) i les pujades de Meta (+8,55%) i Alphabet (+7,94%). Malgrat això, els ascensos de gener van portar l'S&P 500 a assolir nous màxims històrics, superant els 7.000 punts per primera vegada.

La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va celebrar la seva primera reunió de 2026, en què va complir les expectatives i va mantenir els tipus d'interès sense canvis en el 3,75%. Dels 12 membres amb dret a vot, només 2 es van mostrar favorables a una baixada de tipus al gener, mentre que els 10 restants van votar per mantenir-los. El discurs posterior de Jerome Powell va ser ben rebut pel mercat, ja que continua posant el focus en l'evolució del mercat laboral, mentre que considera els possibles repunts de la inflació com un fenomen transitori derivat dels aranzels de Trump.

Seguint amb la Fed, Donald Trump va donar a conèixer el nom de qui rellevarà Powell com a president de la institució. El candidat és Kevin Warsh, que ja va ser governador de la Fed entre 2006 i 2011 i també va ocupar càrrecs a Morgan Stanley. Tot i la seva proximitat al Partit Republicà, durant la seva etapa a la Fed es va mostrar restrictiu en política monetària, fet que porta el mercat a pensar que la influència de Trump serà limitada.

Les corbes de tipus van finalitzar el mes en nivells similars als d'inici d'any. Tot i això, la durada nord-americana va tornar a mostrar-se volàtil. El bo dels EUA a 10 anys va superar el 4,20% per primera vegada des de l'agost anterior, arribant a una TIR màxima del 4,31%.

El repunt de les rendibilitats de la corba japonesa i el seu efecte de contagi sobre la resta de regions van ser el principal catalitzador negatiu per a la renda fixa al gener. La primera ministra japonesa va convocar eleccions anticipades aprofitant el seu elevat nivell de popularitat. És partidària de polítiques expansives i d'un major gasto públic, fet que implicaria més pressió fiscal en un país amb un deute públic del 235% del PIB i una inflació creixent.

A nivell macroeconòmic, la inflació dels Estats Units es manté continguda i repeteix el +2,7% interanual del mes anterior. Per la seva banda, la inflació subjacent es va situar en el +2,6% interanual, el nivell més baix des de l'abril de 2021. A Europa, la inflació es va situar en el +1,70%, ja per sota de l'objectiu del BCE.

Les matèries primeres es van veure afectades per una elevada volatilitat. El petroli WTI va arribar als 66,48 dòlars per barril arran de la crisi política i la possible intervenció dels Estats Units i Israel, acumulant una revalorització del +15,78% el 2026. L'exèrcit nord-americà ha desplegat unitats navals a la zona i ha llançat advertiments directes al règim iranià. El mercat del cru continua preocupat tant per la producció de l'Iran com pels possibles conflictes a l'estret d'Ormuz, per on transita aproximadament el 20% de la producció mundial.

Els metalls preciosos, que havien acumulat importants guanys durant el primer mes de 2026, van arribar a esborrar totes aquestes pujades en l'última sessió de gener. El nomenament de Kevin Warsh com a candidat a presidir la Fed va reduir l'atractiu del or com a actiu refugi. A això s'hi va afegir la forta verticalitat de les pujades, provocant una espiral de vendes que va comportar una caiguda del -9,0%.

Al mercat de divises, destaca novament la debilitat del dòlar respecte a la resta de monedes, fet que va portar el tipus de canvi EUR/USD a superar 1,20 per primera vegada des del setembre de 2021. El conflicte a Groenlàndia i els rumors sobre vendes d'actius nord-americans per part de països afectats pels aranzels de Trump van ser els principals factors explicatius. A més, les declaracions del mateix Trump, mostrant indiferència davant la debilitat del dòlar, també hi van contribuir. Scott Bessent, secretari del Tresor dels Estats Units, va matisar aquestes declaracions afirmant que una divisa forta continuarà sent una prioritat. Finalment, el tipus de canvi va tornar al rang lateral iniciat a mitjan 2025 i va tancar el gener en 1,1851 EUR/USD.