Informe Mensual de Mercats – Juli 2026
El juliol va desfer en tot just uns dies el que s'havia construït al juny. El dimecres 8 de juliol, Trump va anunciar la fi de l'acord provisional amb l'Iran, després d'una onada d'atacs iranians contra vaixells a l'estret d'Ormuz i la consegüent resposta militar dels Estats Units. La tensió es va mantenir durant tot el mes, amb nou nits consecutives de bombardejos nord-americans sobre territori iranià i l'entrada en escena dels hutís al mar Roig. Ormuz, per on passa més del 20% del petroli mundial, va quedar pràcticament bloquejat, amb un trànsit de vaixells reduït al 10% de l'habitual.
L'efecte sobre el preu del petroli va ser immediat. El Brent, que a començaments de juliol havia arribat a caure prop dels 70 dòlars per barril, va encadenar tres setmanes de fortes pujades fins a superar els 100 dòlars. La mediació d'Oman i una pausa en els atacs van permetre una correcció els darrers dies, però el barril va tancar el juliol als 90,12 dòlars, aproximadament un +24% per sobre del tancament del juny i la major pujada mensual des del març.
Els dos grans bancs centrals van optar per esperar, tot i mantenir un discurs clarament més dur. El BCE va mantenir els tipus al 2,25%: Lagarde va advertir que l'encariment de l'energia pot acabar contagiant la resta de preus i salaris, i va deixar oberta la porta a noves pujades. La Fed també va mantenir els tipus entre el 3,50% i el 3,75%, però aquesta vegada sense unanimitat: tres dels seus membres van votar a favor d'apujar-los un quart de punt (+0,25%). A tancament de mes, el mercat assigna una probabilitat propera al 65% a una pujada de la Fed al setembre i prop del 90% a una pujada del BCE.
El mercat laboral nord-americà va fer un gir rellevant. Al juny es van crear únicament 57.000 llocs de treball, davant dels 110.000 esperats, amb revisions a la baixa al maig (de 172.000 a 129.000) i a l'abril (de 179.000 a 148.000). La taxa d'atur va baixar fins al 4,2% des del 4,3%, tot i que pel descens del nombre de persones que busquen feina i no pas per una major contractació. Malgrat aquest refredament, el deute nord-americà va continuar patint: el bo a 10 anys va arribar al 4,74%, el nivell més alt des del gener del 2025, i el de 30 anys es va situar a l'entorn del 5,20%, fet que no es produïa des de l'abril del 2004.
En el vessant positiu, la inflació nord-americana va sorprendre a la baixa: la dada general del juny va caure fins al +3,5% interanual des del +4,2% anterior i la subjacent, que exclou energia i aliments, es va moderar fins al +2,6% des del +2,9%. Els indicadors d'activitat empresarial (PMI) del juliol també van quedar per sobre del previst, fet que apunta que, de moment, el conflicte afecta l'economia nord-americana principalment per la via dels preus i no tant per la del creixement.
L'euro es va recuperar davant del dòlar fins a la zona d'1,15 EUR/USD, des dels 1,1413 del tancament del juny. Una economia nord-americana governada per una Fed ambigua, davant d'un BCE més disposat a apujar tipus, explica el millor comportament de la divisa europea.
A la borsa, els comportaments van tornar a ser dispars, tot i que amb els papers canviats respecte del juny. Les borses europees van resistir notablement bé malgrat l'encariment del cru: l'Eurostoxx-50 va avançar aproximadament un +0,47% i l'Ibex-35 es va anotar un +1,60%, quedant-se a les portes dels 20.000 punts. Als Estats Units, el pes de la tecnologia va tornar a llastar els índexs: l'S&P 500 va tancar pràcticament pla als 7.489,72 punts (-0,1% mensual) i el Nasdaq va retrocedir un -6,6%.
El protagonista del mes va ser el sector dels semiconductors, que va arribar a acumular una caiguda superior al 20% des dels seus màxims de finals de juny, arrossegat per l'enfonsament dels fabricants de memòries i pels dubtes sobre la rendibilitat de les enormes inversions destinades a la intel·ligència artificial, alimentats per l'aparició de models xinesos molt més econòmics com KIMI. La temporada de resultats va confirmar aquest canvi d'ànim: el mercat ja no premia anunciar inversió en IA, sinó demostrar que genera ingressos.
Entre els fets destacats, SK Hynix va debutar al Nasdaq captant 26.500 milions de dòlars, la major col·locació d'aquest tipus fins ara, i SpaceX va corregir prop d'un -36% després de la seva estrena borsària del juny. En l'àmbit comercial, el 23 de juliol, els Estats Units van imposar nous aranzels d'entre el 10% i el 12,5% a 60 socis comercials, entre ells la Unió Europea i Espanya.
"La ruptura de l'acord EUA-Iran, el bloqueig d'Ormuz amb un petroli un 24% més car i la forta correcció dels semiconductors van ser els protagonistes del juliol."