Informe Mensual de Mercats – Setembre 2026
La renda fixa va patir durant el mes de setembre com a conseqüència d’una de les pujades més importants de les corbes de tipus dels darrers anys. Aquest moviment va portar les rendibilitats a nivells màxims i, en conseqüència, la renda fixa va registrar caigudes de preus durant pràcticament tot el mes.
Al tancament de setembre, les referències nord-americanes a 2 i 3 anys es van situar en el 4,88% i el 4,99%, respectivament. Les rendibilitats dels bons a 5, 10 i 30 anys es van situar totes per sobre del 5%, nivells que no s’observaven des de feia aproximadament dues dècades.
A Alemanya, el bo a 10 anys va encadenar màxims durant bona part del mes, fins a assolir el 3,64 %, el seu nivell més elevat des del setembre de 2008. El bo a 30 anys va seguir una evolució similar i va arribar al 3,93 %, nivells que no es veien des del desembre de 2009.
França va ser un dels mercats de renda fixa més perjudicats per l’augment del soroll polític i fiscal. La rendibilitat del seu bo a 10 anys va assolir el 4,85 %, el seu nivell més elevat des del 2008, mentre que la prima de risc respecte d’Alemanya va superar els 120 punts bàsics, situant-se en màxims des del 2012. Entre els principals catalitzadors dels moviments de les corbes van destacar l’evolució del preu del petroli i el consegüent repunt de les expectatives d’inflació, factors que van incrementar la pressió sobre els bancs centrals per mantenir una política monetària restrictiva.
El preu i la volatilitat del Brent van ser elevats durant el setembre. L’intercanvi d’atacs entre els EUA i l’Iran va provocar que el preu del barril es mogués des dels 90,49 dòlars fins als 103,53 dòlars.
Durant la primera quinzena, el preu del petroli va augmentar com a conseqüència de l’avanç dels houthis a prop de l’estret de Bab el-Mandeb i del tancament de l’oleoducte est-oest saudita després d’un atac. Posteriorment, el preu es va moderar gràcies als rumors sobre una possible reunió entre els EUA i l’Iran, a l’elevat trànsit de cru a través de l’estret d’Ormuz sota escorta nord-americana —que va permetre absorbir part del cru desviat de l’oleoducte— i a la ràpida reparació d’aquest, recuperant-se aproximadament el 50 % de la seva capacitat en pocs dies i el 100 % en unes sis setmanes.
Tot i que la guerra al golf Pèrsic continua, el transport de cru ha recuperat bona part dels nivells d’exportació previs al conflicte. Tanmateix, l’element més preocupant es troba actualment en el preu del dièsel i d’altres productes refinats. La destrucció de refineries, tant a l’Iran com a Europa com a conseqüència de la guerra entre Rússia i Ucraïna, ha reduït la capacitat de producció. Aquesta escassetat de productes refinats es trasllada als preus finals i acaba alimentant les pressions inflacionistes.
En aquest context, la Fed va apujar els tipus d’interès en 25 punts bàsics, fins al 4,00 %. Warsh va mantenir, a més, un to restrictiu, contribuint a reforçar la credibilitat de la institució. Després d’aquesta pujada, el mercat descompta plenament una pujada addicional i dues més durant el 2027, fet que situaria els tipus en el 4,75 % si es compleixen aquestes expectatives.
Per la seva banda, el BCE també va apujar els tipus d’interès en 25 punts bàsics. La pujada va anar acompanyada d’un to més restrictiu per part de Lagarde, que va justificar la decisió per unes previsions d’inflació més elevades —un 3,3 % a l’agost a la zona euro— i pel risc que es produeixin efectes de segona ronda. El creixement, a més, es va mostrar més sòlid del que s’esperava a la zona euro, fet que va permetre al BCE continuar endurint la seva política monetària sense una preocupació excessiva per perjudicar l’activitat econòmica.
En renda variable, el mercat nord-americà continua mostrant una amplitud molt reduïda. Tot i que l’índex es troba a prop dels màxims, una part important dels valors que el componen segueix la tendència oposada. A més, els efectes de la pujada dels tipus encara no s’han traslladat de manera significativa a les borses. Les anomenades 7 Magnífiques continuen actuant com a principals catalitzadors del mercat nord-americà i expliquen pràcticament la totalitat del seu moviment.
Malgrat aquest context, la borsa nord-americana es va moure lateralment durant el setembre. Després d’encadenar quatre setmanes de comportament contingut, l’S&P 500 va tancar el mes pràcticament pla, amb una caiguda del -0,45 %, mentre que la rendibilitat acumulada durant l’any es va situar en el +11,77 % al tancament de setembre.
A Europa, la renda variable va tenir un comportament més negatiu a causa del seu menor pes en tecnologia i de la seva major dependència energètica. La inestabilitat política i fiscal a França també va contribuir al pitjor comportament de les borses europees. L’Euro Stoxx 50 va registrar una caiguda del -2,35 % al setembre, situant la seva rendibilitat acumulada durant l’any en el +8,25 %.
Al mercat de divises, l’euro va experimentar durant el mes una depreciació respecte del dòlar del 2,48 %, passant de 1,1618 EUR/USD a 1,330 EUR/USD.